Una illa immensa
es veu a alta mar
no coneix arena
ni es veu altra igual.

Va amb els corrents
es veu navegar
entre peixos i aus
sense un rumb final.

És una illa immensa,
és una sentina,
de plástics i fem
que es lliuren al mar.

Xicotets residus
d’usar i tirar
que ningú vol
i es van oblidant.

Illa rere illa
es deixa anar
bressant el silenci,
emmudint la mar!

Esta obra està baix Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivar 4.0 Internacional.