DILLUNS PER LA VESPRADA
—PRIMER DILLUNS DE CONFINAMENT—
15/03/2020
És dilluns per la vesprada
sóc al pont del meu castell,
cap peu pot xafar la via
i de fons ja no se senten ells…
El vent no duu música ni crits,
ni serpentines de xiquets,
ni rient ballen els arbres
al ritme del pati immens.
No desfilen en rectes corbes
ni s’endinsen al seus quefers,
s’ha ensopit el temps al pati,
s’ha dormit el soroll del vent.
A l’aulari d’infantil,
no entren ni xiquetes ni xiquets,
tan sols podran enlairar-se
des de les torres dels seus castells.
Esta obra està baix Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivar 4.0 Internacional.