El xatet nas roig

Esta es una història
“mentiveritat”
pot passar a tots
els que tinguen nas.

Això era un xiquet
amb rostre redó
el pèl vermellenc
i un xatet nas roig.

Tota aquella cosa
que tenia a mà
bé tard o bé d’hora
anava al seu nas.

Entusiasmat
amb tots els olors
el xatet nas roig
hi feia furor.

Olia les teles
olia els billets
olia les tatxes
i olia el fuets.

Olia les mantes
olia coixins
olia els seus pets
i també els seus dits.

Olia els carrers
olia el calçat
olia els clauers
i així fins al gat.

Però arribà un dia
amb molta il·lusió
que volgué oldre el cel
i tots els seus núvols.

I el xatet nas roig
al posar-se el Sol
volà de la cara
en busca d’olors.

Núvol rere núvol
sempre en moviment
volava a rebuf
on anara el vent.

Olia encantat
els grans batibulls
d’aromes, d’olors
i de tufs perduts.

I un olor duia a altre
així seguí olent
durant la seua vida
i per sempre més…

Encara hui en dia
va seguint el rastre
i els lleus olors
de velles estreles.

Quan alguna nit
sent enyorament
se’n torna al seu llit
i ol el seu xiquet.

Nadia Carrasco