Les tres gallines
han posat ous.
Què bons els ous!
La iaia els duu
a la nevera
Què bons els ous!
A la nit sent
“Piu-piu, piu-piu…”
Qui ha sigut?
“Piu-piu, piu-piu…”
Va a la finestra
Ací no ha sigut!
“Piu-piu, piu-piu…”
Va al fumeral.
Ací no ha sigut!
“Piu-piu, piu-piu…”
Va al rebost.
Ací no ha sigut!
“Piu-piu, piu-piu…”
Va a la nevera.
“Piu-piu, piu-piu…”
Si es un pollet
que té fred.
“Piu-piu, piu-piu…”
Demà de matí
dolç pollet
veuràs a “mama”.
Les tres gallines
al veure el pollet
que no camina.
L’oloren i miren
donant-li al bec
i alhora criden
“este no és meu”
“tampoc és meu”
“ni meu”
Les mira, el pollet,
trist, sense plomes
i mort de fred.
El gall al veure’l
l’olora i diu
“el pollet és meu”.
Quan de vesprada
foren a guardar
el pollet a la gàbia…
S’engallà el gall
a la iaia: “quiquiriquic
fora d’ací, quiquiriquic”.
Des d’eixe dia
gall i pollet
van sempre units
cantussejant:
“quiquiriquic
piu-piu, piu-piu…”
Aquesta obra està baix Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivar 4.0 Internacional.